Fa quaranta anys un grup de veïns del jove barri de la Victòria va decidir muntar una falla, la idea sorgia durant les celebracions falleres de març de 1971, cosa molt freqüent atés que l’ambient faller invita a formar-ne part. En aquell moment el barri es trobava en ple creixement urbanístic, com és normal, quan succeeix la mencionada circumstància, les noves vivendes van ser ocupades en gran part per gent jove, amb tota seguretat molts d’ells havien disfrutat dels festejos organitzats per les falles veïnes, fins i tot en les ubicades dins de les seues antigues residències, falles que com Poeta Llombart, Luis Cendoya, Marina, Teodor Llorente, José Antonio, Palmereta, etc., organitzaven els seus actes festius per separat, algunes d’elles fins gestionaven les seues pròpies pistes de ball, pistes que en aquell temps suposaven una considerable font d’ingressos per a la comissió gestora. Pel que sembla, tot el que es va viure durant aquell any i altres anys anteriors va despertar una espècie d’enveja sana en els ocupants del nou barri, raó principal per la qual un reduït grup de persones va decidir programar una reunió. Segons les dades confrontades, resultat de les entrevistes portades a terme amb diversos d’aquells pioners fallers, el moviment va ser encapçalat per Vicente Morales Masiá, Manuel Rosua Sánchez i Tomás Miguel Sanz, als quals prompte es van unir uns altres veïns, tots junts van emprendre, en aquells temps, la tasca gens fàcil de constituir una falla.

La millor explicació del perquè i de l’esperit amb què va nàixer aquella comissió, la nostra falla, Avinguda de la Victòria i Adjacents, la podem trobar en el contingut del seu primer llibret, escrit per l’inoblidable Rafael Presencia i Pla, la salutació, transcrita tal qual, que diu així:

 

“Un grup d’amants de la festa de les falles, establits en aquesta nova barriada, no podia de cap manera estar absent d’aquest festeig i, a pesar dels avatars que van sorgir en el transcurs de tot un any de treball, van fer possible que una nova falla fera acte de presència.

Molt és el camí que ens toca recórrer per a arribar a una situació òptima, però estem satisfets, perquè, a pesar de tot, la realitat és ben manifesta i el camí està traçat per a anys venidors, en els quals esperem la normalització per a arribar al que es pretén.

Que servisca aquesta salutació perquè la cordialitat i el somriure acudisquen als rostres de cada porteny. Amb aquesta esperança ens donarem per satisfets.

Saludem també, des de les columnes del nostre primer llibret, totes les nostres autoritats, i l’entranyable salutació per als nostres benvolguts socis, així com també el Port de Sagunt en general.

 

A tots, moltes gràcies.”

 

La primera comissió estava presidida per Vicente Morales Masiá, la resta de càrrecs directius van recaure sobre:

Vicepresident:               Manuel Rosua Sánchez

Secretari:                       Tomás Miguel Sanz

Tresorer:                       Pedro Crespí Martínez

La directiva es completava amb els diferents vocals, entre els quals ja destacava en aquells inicis la presència de dones, circumstància no compartida en la majoria de comissions, tant locals com foranes; en aquella ocasió, tenien càrrec dins de la comissió executiva Ana Rodríguez Castillo i Isabel Ruiz Català.

El primer president infantil va ser Joaquín Casasus Oller. Els càrrecs de falleres majors van recaure en la xiqueta Remedios Miguel Valle i Mari Carmen Quevedo López. Cal destacar la quantitat de reines que en aquells temps apareixien en les distintes comissions, estaven de moda els concursos de bellesa, no cal oblidar que aquests van tindre la seua influència en l’aparició de la considerada primera fallera major de València, l’any 1929, Pepita Samper Bono, la nostra comissió no seria menys i tant en majors com en infantils es contemplaven els càrrecs de: Reina de la Flor, Reina del Foc, Reina de la Música, Reina de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de la Joventut, Reina de la Despertada, Reina del Bunyol i Reina de l’Arròs.

Poc de temps havia passat des de la constitució de la nostra falla quan el  regidor de festes d’aleshores, Luis Cuadau Marco, va expressar les seues intencions d’agrupar les falles dels dos nuclis de població davall una única organització, després de les conversacions prèvies mantingudes amb les diferents comissions va ser programada una reunió a l’Excm. Ajuntament de Sagunt, concretament el dia 2 de juny de 1971, amb la presència dels representants de les falles Palmereta, Luis Cendoya, Avinguda de la Victòria, Santa Anna i Els Màrtirs, La Marina excusava la seua absència, començava a fonamentar-se la base de la nostra Junta Fallera.

El resultat d’aquella reunió no va ser un altre que la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt. En la composició de la nova organització, presidida per Luis Cuadau Marco, es van involucrar totes les falles existents, els fallers de la Victòria, a pesar dels problemes que comporta un inici, no van dubtar a ocupar càrrecs de responsabilitat, càrrecs que van compartir amb els de la seua pròpia comissió, així el seu president, Vicente Morales Masiá, es va responsabilitzar de les tasques de relacions públiques de la Junta, Tomás Miguel Sanz va ser el secretari de les dues organitzacions i Pedro Crespí Martínez va ser tresorer en la falla i vocal en la Junta.

Els inicis de la nova comissió no van ser gens senzills, un cúmul de circumstàncies adverses, unit a la lògica inexperiència, van donar com a resultat un tancament d’exercici gens desitjat. El desquadre sobre el pressupost inicial va poder ser anivellat gràcies a les aportacions d’uns quants i a les lògiques i necessàries restriccions aplicades sobre el pressupost de l’exercici següent, entre les mesures preses va destacar la contractació d’una única falla, el monument cobria un lloc intermedi entre la gran i la infantil.

En plantejar-nos la forma de desenvolupar el projecte d’aquest exercici, basat en els quaranta anys d’existència de la nostra falla, l’A. C. Falla la Victòria, vam pensar que un relat cronològic podria resultar monòton i repetitiu, aleshores vam buscar formes alternatives que conjugaren el temps i els esdeveniments, formes que embastaren les diferents fases d’un exercici faller i al seu torn les agruparen buscant algun tipus de similitud. Després d’un dilatat període de temps, durant el qual vaig estar repassant diferents llibrets editats per la nostra comissió, vaig entropessar amb un escrit realitzat per mi fa uns anys, en què es contemplava el naixement de les falles, els inicis estaven fonamentats sobre eixa estesa espècie de culte al foc ubicada dins de la proximitat a un canvi d’estació, situat especialment en la franja mediterrània; en el cas concret de les falles, el pas de l’hivern a la primavera. En rellegir-lo vaig poder comprovar les nombroses similituds que l’exercici faller té amb el cicle estacional. Un exercici faller naix amb l’arribada de la primavera; a l’inici d’aquesta se sol triar el president i formar la comissió, normalment també són nominades les màximes representants falleres. Després d’importants reunions, en les quals s’han establit pressupostos i programes, arriba l’estiu, durant el qual les activitats falleres pateixen un relatiu relaxament; arriba la tardor i amb ella una varietat de contrastos i matisos envolten el món faller, les comissions pareixen despertar-se de la letargia estiuenca, l’activitat torna als casals, va arribant l’hora de reestablir el control, els monuments estan prenent forma i color als tallers, les diferents escenes es van concretant, les comissions tornen a ajustar els seus pressupostos adequant-los a la situació present. Sense quasi adonar-se arriba l’hivern, un aire fred d’incertesa penetra en les diferents executives, les contínues visites als tallers fallers volen assegurar el bon acabat dels monuments, sobre alguns artistes s’albira la possibilitat del temut i denominat, en termes fallers,  “bou”, o siga la no adequada finalització del monument. El transcurs de quasi tot un any ens porta a la plantada, per a molts fallers una nit inoblidable. Una vegada que el monument es troba al carrer, sorgeixen les comparacions amb les altres falles de la teua secció, normalment es procedeix a visitar-les, per descomptat que per a cada comissió la seua falla és la millor. El moment del lliurament de premis mescla alegries i desenganys, la no total conformitat és una cosa normal i natural, com ja hem dit anteriorment, la majoria de fallers continua pensant que la seua falla és la millor. La nit de la Crema és el punt d’inflexió, una espècie d’al·legoria entre la mort i la vida, la fi d’un exercici és consumit per mitjà de les purificadores flames, més entre les pròpies cendres del monument, com aquella famosa au fènix, renaix un nou cicle faller, la llum del dia, el perfum de les flors són la clara evidència de la veïna primavera.

Tot el que s’ha relatat fins a aquest moment m’ha induït a canalitzar el meu relat sobre els quaranta anys de la nostra existència agrupant els principals esdeveniments dins de les diferents estacions, espere que el resultat siga del gust dels lectors.

 

La primavera

 

         Com ja hem comentat en la introducció, la primavera està lligada, sobretot poèticament, a l’eclosió de la naturalesa, en ella els nostres camps s’omplin de llum i color, està tan unida al sentit de vida que fins ben sovint solem escoltar: “té tantes primaveres”, encara que la seua data de naixement no es trobe ubicada dins de la dita estació, generalment esta expressió sol estar referida a una jove i bella senyoreta, afirmació que demostra la relació de la primavera amb la bellesa; doncs bé, igual que la naturalesa les falles comencen a germinar amb l’entrada de la primavera, partint de les encara fumejants cendres, com si d’un immillorable adob es tractara, comença el naixement d’un nou any faller.

La nostra inicial primavera se situa dins d’aquell ja llunyà any 1971, en ella els pioners de la nostra falla es van llançar a la gens senzilla tasca de fundar una comissió fallera, els inicis guarden prou similitud amb el títol de la primera falla, “Diableries”, ja que van ser verdaderes diableries les que van haver de realitzar per a traure aquell exercici avant.

El naixement de la primavera no sempre va comportar una nova comissió a la nostra barriada, per diferents raons, durant els exercicis 1976/77, 1977/78 i 2004/2005, la nostra falla va deixar de plantar-se, puc assegurar-vos que una espècie de nostàlgia em va acompanyar durant les setmanes falleres corresponents a eixos períodes, pense que no era l’únic que tenia eixa sensació, el barri no era el mateix i, encara que en altres llocs de la població continuava notant-se l’inconfusible olor de les traques i escoltant-se la dolça música de les cercaviles, a la nostra plaça faltava alguna cosa.

La constitució de cada comissió segueix un protocol quasi invariable, amb xicotets matisos en cada una de les barriades, la secretària de la comissió anterior és la que té la potestat de convocar l’elecció del nou president/a, el temps de permanència del dit nomenament sol ser d’un any, encara que també hi ha diferents variants. Amb l’elecció del cap visible de la gestora s’ha donat el primer pas, ara serà ell qui designe la seua comissió executiva.

Els diferents presidents i falleres majors que han estat al capdavant de l’A. C. Falla la Victòria són els següents:

 

  EXERCICI                      PRESIDENT                                      FALLERA MAJOR

 

1971/72                              VICENTE MORALES MASIA                       MARI  CARMEN  QUEVEDO LÓPEZ     

1972/73                                TOMAS MIGUEL SANZ               

1973/74                                TOMAS MIGUEL SANZ                                ROSARIO MARUGAN

1974/75                                TOMAS MIGUEL SANZ                                MARÍA AMPARO BOIGUES RIBES

1975/76                                VICENTE BRU LACOBA                              MARÍA PILAR PLUMED GRÀCIA

1978/79                                VICENTE BRU LACOBA                              MARI CELI LÓPEZ LÁZARO

1979/80                                J. VICENTE ANDRÉS MARTÍNEZ            ANA MARÍA ROGER PINO

1980/81                                JOSÉ LACOBA GIMÉNEZ                          MARÍA PILAR MARTÍNEZ MARIN

1981/82                                JOSÉ LACOBA GIMÉNEZ                          MARÍA PILAR VILA MARIN

1982/83                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          MARI CARMEN SOTO RAMOS

1983/84                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          ANA MARÍA ALEGRIA SOTO

1984/85                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA      M. CARMEN CORONADO ADELANTADO

1985/86                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          CATALINA SOTO MARTÍNEZ

1986/87                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          ANA MARÍA ALEGRIA SOTO

1987/88                                RAFAEL VEDRIEL ARIBAS                       ANA MARÍA ROGER PINO

1988/89                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          ISABEL ARNAU CARRALERO

1989/90                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          MARÍ CARMEN SOTO RAMOS

1990/91                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA          MARÍA ANTONIA ALEGRIA SOTO

1991/92                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES               LIDIA MARÍA GARCÍA ARROITIA

1992/93                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS            MARÍA PILAR ORTIZ GALLART

1993/94                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS            SORAYA NAVARRO MOYA

1994/95                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS            GUADALUPE NAVARRO MOYA

1995/96                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS            SILVIA NAVARRO MOYA

1996/97                                ANTONIO HERNÁNDEZ MUÑOZ             TERESA FERNÁNDEZ LLOPIS

1997/98                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES               TERESA FERNANDEZ LLOPIS

1998/99                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES               ANA SANTIBAÑEZ PÉREZ

1999/00                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES               SANDRA NAVARRO MOYA

2000/01                                ALEJANDRO MONZÓ CONCEPCIÓN    GUADALUPE NAVARRO MOYA

2001/02                                CARLOS VERDEJO GIL                              BELINDA GUERRA GARCIA

2002/03                                CARLOS VERDEJO GIL                              CARMEN SÁNCHEZ PERPIÑA

2003/04                                CARLOS VERDEJO GIL                              CARMEN RIOS SÁNCHEZ

2005/06                                JOSÉ JESÚS FERNÁNDEZ ÁLVAREZ    TANIA ZACARIAS GUTIÉRREZ

2006/07                                JOSÉ JESÚS FERNÁNDEZ ÁLVAREZ    SARA SAGÜESA EDO

2007/08                                JUAN MAS JURADO                                      MAYTE HERNÁNDEZ AGÜE

2008/09                                JUAN MAS JURADO                                      NADIA SOLANAS MORENO

2009/10                                JUAN MAS JURADO                                       PATRICIA MUÑOZ MEDINA

2010/11                                MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN              ANA ALICIA BATAN GONZÁLEZ

2011/12                                MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN              LAURA PASTOR GONZÁLEZ

 

Una vegada triat el president i constituïda la comissió, el següent pas sol ser fixar un pressupost, tasca gens senzilla perquè la seua confecció està subjecta a múltiples variables, les principals són el nombre de fallers i el de socis, la resta d’ingressos, socis d’honor, premis, etc., complementa el pressupost d’ingressos, i en funció d’aquest es realitza el pressupost de despeses, les més importants solen ser les corresponents als monuments, orquestres i pólvora.

La següent convocatòria sol correspondre’s amb l’elecció de les falleres majors i president infantil. Com es podrà comprovar en les relacions que apareixen a continuació els més menuts no sempre han estat representats pel president i la fallera major infantil, fins i tot en alguns exercicis només hi ha hagut representació major:

 

EXERCICI          FALLERA MAJOR INFANTIL                    PRESIDENT INFANTIL                                              

 

1971/72                                REMEDIOS MIGUEL VALLE                    JOAQUIN CASASUS OLLER                      

1972/73                                Mª MERCEDES VILA MARIN                    JUAN CARLOS MIGUEL VALLE

1973/74                                Mª VENTURA MARTÍNEZ LÓPEZ           ANTONIO PÉREZ GONZÁLEZ  

1974/75                                Mª AURORA LARA FERNÁNDEZ             MANUEL ZORIO BAZATAQUI

1975/76                                ROSA AMÈLIA SUÁREZ RAMOS             MANUEL RUIZ MENGOD

1978/79                                MARIOLA PÉREZ CAYUELA                    ALBERTO J. LACOBA VILA

1979/80                                LOURDES RUIZ JAREÑO                            JOSÉ MANUEL LACOBA VILA

1980/81                                ISABEL PÉREZ CAYUELA                         CESAR BLACH JURADO

1981/82                                MARÍA JOSÉ ANDRÉS SOTO                     JAVIER FERNÁNDEZ ADELANTADO

1982/83                                CRISTINA MEDINA CALABUIG               CARLOS VILLARROYA FERNÁNDEZ

1983/84                                MARI CARMEN SAFONT RICHARTE     JULIO VILLARROYA FERNÁNDEZ

1984/85                                MARÍA ANTONIA ALEGRIA SOTO         JOSÉ ANTONIO AUZELO PÉREZ

1985/86                                ROSANA HERMOSILLA PALMERO       MIGUEL ÁNGEL AUCEJO PÉREZ

1986/87                                MARÍA JOSÉ ANDRÉS SOTO                     MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA SOTO

1987/88                                MARÍA TERESA HERNÁNDEZ AGÜE    ANDRÉS ARMERO PÉREZ

1988/89                                LORENA ANDRÉS SOTO                             VÍCTOR MANUEL MESA BURGOS

1989/90                                PATRICIA CALVO CORTÉS                       ANDRÉS ARMERO PÉREZ

1990/91                                TERESA FERNÁNDEZ LLOPIS JAVIER PÉREZ ORTIZ

1991/92                                ENMA MÁÑEZ LÓPEZ                 IVAN GUERRA GARCIA

1992/93                                MARTA LÓPEZ ARNAU                               ADRIAN RAMÍREZ MARTÍNEZ

1993/94                                SANDRA NAVARRO MOYA                         JOSÉ LUIS LÓPEZ NAVARRO

1994/95                                MARÍA PILAR GÓMEZ SAMPEDRO       JOSÉ V. FERNÁNDEZ FLETES

1995/96                                NADIA SOLANAS MORENO                       JOSÉ V. FERNÁNDEZ FLETES

1996/97                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ                           ISAAC MAS PRADES

1997/98                                LARA PILAR PÉREZ ROGER                    ALEJANDRO MONZÓ GÁZQUEZ

1998/99                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ

1999/00                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ                           JOSÉ LUIS LÓPEZ NAVARRO

2005/06                                IRENE ALCAINA MARTÍNEZ                    VÍCTOR M. FERNÁNDEZ LLOPIS

2006/07                                MARÍA PÉREZ ROCA                                   VÍCTOR M. FERNÁNDEZ LLOPIS

2007/08                                CLAUDIA LÓPEZ ROSUA                           CARLOS PINILLA PASCUAL

2008/09                                LAURA VERDEJO MARTOS                      RAIMOS GRAMAGE ASENSI

2009/10                                MARÍA JESÚS MUÑOZ MEDINA              ADRIÁN QUINTANILLA BRONCHUD

2010/11                                YAEL FRAJ RODA                                         PAU GIL GIL

2011/12                                ARIADNA MÉNDEZ ARGUDO                   DIEGO SEGOVIA PASTOR

 

El món infantil és una part important dins de la falla, la comissió en què escassegen els xiquets no té assegurat el seu futur, raó més que suficient perquè les comissions realitzen un programa d’acord amb les necessitats dels més xicotets. En els nostres inicis, quan la televisió, els ordinadors i els videojocs encara no s’havien convertit en una necessitat juvenil, solíem realitzar, durant la vesprada dels divendres o els dissabtes, projeccions cinematogràfiques al casal per als més menuts. Certament allò funcionava molt bé, però ja dic, eren altres temps i els mitjans d’entreteniment molt diferents.

Una vegada constituïda la comissió i el pressupost més o menys canalitzat, tasca, aquesta última, gens senzilla, perquè les visions sobre les preferències en una falla són molt dispars, la meua particular visió es recolza en el canvi experimentat en la forma de viure de hui en dia, sens dubte ha influït substancialment en el sentiment faller, les tendències materialistes poden fer perillar els costums tradicionals i culturals. De fet algunes comissions ja han desviat aquest sentiment aproximant-se a un altre tipus d’agrupacions creades amb un sentit de major diversió, sempre al meu entendre, aquestes persones haurien d’integrar-se en les mencionades manifestacions i no en les falles, la raó d’existir de les falles, la vinculació al seu origen, ha de marcar unes preferències encaminades no sols a mantindre sinó fins i tot a recobrar el sentit tradicional i cultural, per això els monuments són importants, però no ho són menys altres tradicions, grups de ball, actes culturals, com ara l’entrada de la murta, el cant de l’estoreta, etc., tradicions que haurien de figurar en els programes fallers i per tant formar part del seu pressupost. Per sort, en la nostra falla s’han mantingut més o menys vives, ja parlarem d’elles en la seua estació corresponent.

Les nostres primaveres han anat patint comptades variacions, pense que és un fenomen comú en totes les comissions, en funció de les pujades i baixades han estat els nostres pressupostos i relacionats amb ells els nostres monuments i programes fallers.

Ja que en aquesta estació és quan es tantegen els monuments, parlarem dels moments més destacats de la seua contracció.

Com tot començament el nostre va ser difícil i treballat, en conseqüència els nostres monuments van ser modestos, però realitzats a base d’esforç i afecte, la veritat és que durant la primera etapa no arribàrem a arrancar del tot, la conseqüència va ser que després de cinc anys en equilibri inestable arribàrem a la primavera de 1976, en ella els condicionants no van ser els ideals i la falla no va trobar llavors ni adob suficient amb què tornar a florir.

Després de dos anys en blanc, en la primavera de 1978 va retornar l’alegria al barri, pense que dos anys havien donat temps per a pensar i meditar els errors anteriors, al mateix temps les noves idees no eren millors ni pitjors però si diferents, l’escassetat de mitjans ens va portar a compartir o, millor dit, a disposar del local de l’Associació de Veïns la Victòria per a realitzar les funcions de casal, al seu torn també vam col·laborar amb ells i altres associacions a organitzar actes per al poble, fent-nos càrrec de funcions físiques que aportaven beneficis no sols a la falla sinó que al seu torn es revertien a subvencionar, al llarg de l’any, diversos actes com ara cucanyes, teatre, castells de foc, espectacles infantils, etc.

Aquesta etapa va durar tres anys, fins que –no entrarem en el perquè– els ingressos van arribar a ser inferiors a les despeses, de manera que les mateixes persones que havien estat treballant en el projecte van ser les que van haver de buscar el mètode amb què quadrar l’exercici.

Quan de nou vam intentar l’arrancada es va produir la crisi econòmica i el tancament de la siderúrgia local, durant uns anys intentàrem aguantar modestament, i ho aconseguírem amb el gran esforç de fallers i veïns, el sentit d’unió va ser el causant del nostre manteniment; en no poder contractar actuacions, les vam substituir amb la participació dels mateixos fallers, com se sol dir, la necessitat va aguditzar l’enginy.

Una vegada superada la difícil etapa del tancament, la nostra comissió va començar l’arrancada i només uns xicotets clots van entorpir-ne el camí. El primer va tindre lloc en la primavera de 1999, potser fóra la influència de l’efecte 2000, però en la mencionada primavera ens trobàrem sense recursos econòmics. La solució adoptada va ser semblant a l’aplicada en la depressió de la crisi i, és més, decidírem realitzar la falla nosaltres mateixos. No vull esmentar els noms d’aquells FALLERS –sí, amb majúscules–, perquè no en vam ser molts, i alguns molt acostats, però vam salvar l’any i vam deixar una base per al següent. El següent clot se situa en la primavera de 2004, encara que més que clot el podríem definir com una glopada d’oxigen, un any dedicat a oxigenar la terra a fi que amb l’arribada de la nova primavera la llavor germinara, com així va ser, des d’aquell moment i fins als nostres dies, cada primavera ha portat una renovada comissió, esperem que així continue per sempre i puguem veure florir moltes més primaveres.

 

 

L’estiu

 

         Estiu és sinònim de descans, les vacances solen realitzar-se dins de tal període, a més els condicionants de la nostra població, la seua ubicació privilegiada, la temperatura idònia, la platja, la proximitat de la muntanya, etc., etc., inviten a relaxar-se. El món faller no pot romandre alié a aquestes circumstàncies. Per tant, encara que no s’arriba al tancament total sí que es produeix una espècie de letargia. En el mes d’agost, sobretot, pràcticament cessen les activitats, el casal es relaxa al mínim, alguns artistes fallers realitzen el seu període de descans, els moviments de la comissió pràcticament queden centrats en alguna visita als tallers, a fi de realitzar els pagaments estipulats i al seu torn contemplar el progrés dels monuments.

No sempre ha sigut d’aquesta manera, per a trobar un funcionament diferent hem de retrocedir a aquells anys en què la nostra comissió va trobar el seu primer clot en el camí.

Com ja hem comentat anteriorment, després de dos anys sense plantar, en 1978 els nostres fallers es van plantejar la forma de poder ressorgir, per a això era necessari reduir les despeses al mínim i intentar buscar noves formes d’ingressos. Les gestions realitzades ens van portar a una estreta col·laboració amb l’Associació de Veïns de la nostra barriada, “A. de Veïns la Victòria”, de tal forma que el seu local es va convertir en el nostre centre de reunions. Al seu torn, la comissió adquireix uns certs compromisos que van desembocar en una col·laboració física i econòmica en les festes populars de la nostra població, subvencionant diversos actes, com ara cucanyes, festes infantils, castells de focs artificials, etc. Tot açò comportava despeses i per a sufragar-les i al seu torn obtindre beneficis amb què millorar el sosteniment de la falla, es va passar a regentar el funcionament de la plaça de bous, ací apareix el canvi. Les festes populars, com en quasi totes les localitats veïnes, tenen lloc durant l’estiu, en el cas de la nostra població durant els mesos de juliol i agost. El resultat de la localització, en el temps, dels actes populars locals i la implicació que suposava dins del nostre projecte, tingué una clara conseqüència, durant tres anys consecutius un grup de fallers ens embarcàrem en aquesta nova faceta, les nostres vacances van estar dedicades a aquests menesters. Cal destacar, dins dels diversos actes, l’administració de la plaça de bous, les múltiples tasques que comporta el seu funcionament i manteniment van ser assumides per un reduït nombre de fallers, des de la taquilla a la infermeria, inclosa la metgessa de guàrdia, passant per la gestió de les barres del bar, van ser funcions realitzades per fallers i, no sols això, també es col·laborava amb les festes del barri obrer, on a canvi de prestar-los el nostre entaulat regentàvem el servici de bar, allí un altre grup de fallers treballava a fi d’obtindre beneficis amb què, junt amb els obtinguts a la plaça de bous, ajudar a sufragar l’exercici faller. La veritat és que recorde amb admiració aquells anys i l’esforç de les persones participants, aquests agradables records em fan oblidar els xicotets problemes sorgits, sobretot durant l’últim any, problemes que units a altres variables que no val la pena contar, ens van portar a haver de donar per finalitzat el projecte i imprimir un nou gir al funcionament de la nostra comissió.

Amb l’arribada del nou segle es van produir canvis importants en la Junta Fallera de Sagunt, gradualment la presentació de les falleres majors de la comarca van anar passant des de l’inicial febrer fins a quedar ubicades al mes de setembre, pràcticament a l’acabament de l’estiu. Aquest canvi va repercutir notablement en les proclamacions de les falleres majors de les diferents comissions, totes van procurar i actualment procuren realitzar-les abans de l’exaltació comarcal, a fi que les noves representants siguen les que assistisquen a la dita proclamació, en el nostre cas concret la proclamació tenia lloc la vespra del 9 d’octubre, actualment es realitza durant les primeres setmanes de setembre, amb aquest canvi els actes de proclamació vénen a marcar pràcticament el final de l’estiu i a despertar de la seua letargia les endormiscades comissions.

 

Des de 1985, durant la setmana fallera, ens vam trobar acompanyats pels representants de la Targa de Cecina, ells vénen a tornar la visita realitzada per la representació de les falles saguntines durant el mes de setembre. Realment la cosa va ocórrer al contrari, ja que van ser ells els primers a visitar-nos i al setembre d’aquell 1985 vam ser nosaltres els que els vam tornar la visita. Volem ressenyar la primera vegada que els representants de la nostra falla van formar part de la delegació fallera saguntina, açò ocorria al setembre de 1986. En aquell temps la Targa celebrava la seua XXV manifestació. Doncs bé, vint-i-cinc anys després la nostra comissió ha tornat a formar part de la delegació desplaçada a Cecina durant els primers dies del setembre recentment passat, en  aquesta ocasió per a presenciar la seua L manifestació festivocultural, que coincideix a més amb el XL aniversari del nostre naixement i el de la Junta Fallera de Sagunt. També en els anys 1992, 1994 i 1997, a setembre, falleres eixides de la nostra comissió van estar en Cecina, si bé en aquelles ocasions com a falleres majors de Junta Fallera de Sagunt. En 1972 Teresa Fernández Llopis, en 1974 Marta López Arnau com les màximes representants infantils de la nostra comarca i en 1997 Ana María Alegria Soto com a Fallera Major de J. F. S., van visitar Cecina.

 

 

Amb poques variables més a destacar, a excepció de les de l’estiu de 1999, època en què donades les condicions econòmiques en què ens trobàvem, vam haver d’enginyar-nos la forma d’adquirir, sense cap cost, materials amb què construir la falla de 2000. Però, com ja he referit anteriorment, aquesta situació es pot atribuir al famós i temut efecte 2000, la veritat és que va ser un xicotet clot que vam salvar, una vegada més, amb l’esforç d’uns pocs. D’altra banda, els estius van transcórrer normalment si bé quan acabaven, amb l’arribada de la tardor, va començar una activitat ja sense pausa, però això ja ens porta a una altra estació.

 

La tardor

 

         La tardor ens porta una eclosió de colors, una varietat de matisos que sols és possible contemplar dins d’aquesta multicolor estació, les plantes, els arbres i els arbustos s’adornen amb un mosaic multicolor que compensa la mancança de fullatge d’altres espècies. També al món faller la tardor és capaç de produir-li una substancial metamorfosi, la relativa tranquil·litat de l’estiu es transforma en un ventall múltiple d’activitats, del no-res passem al moviment absolut. En una falla ben estructurada les dites activitats són desenvolupades per grups prèviament formats, la veritat és que les funcions de cada faller no sempre són les que apareixen en la relació de càrrecs, sinó les que executa realment al llarg de l’exercici. Quan encara ens resulta recent la proclamació, ja ens trobem immersos en la preparació de la nostra setmana cultural i, coincidint amb ella, la celebració del 9 d’octubre, dia gran del poble valencià, commemoratiu de l’entrada triomfant a València de Jaume I, el 9 d’octubre de 1238.

Les nostres setmanes culturals han sigut dedicades a múltiples i variats temes, des de la pintura a la fotografia passant per diferents variables culturals i significatius aniversaris, entre els quals destaquen, a més dels de la nostra pròpia comissió, els corresponents als XXV anys de l’agermanament institucional del nostre Excm. Ajuntament amb el seu homòleg de Cecina, sense oblidar el portat a terme entre la Targa i la Junta Fallera de Sagunt, verdader vincle d’unió entre les dues ciutats. Any rere any les nostres exposicions ens han portat al present exercici, en el qual, i amb motiu de complir-se XL anys del naixement de la nostra comissió, la setmana cultural ha estat enfocada a tal esdeveniment, una exposició fotogràfica de la nostra història fallera n’ha sigut el tema central.

Per a parlar de la celebració del 9 d’octubre per la nostra comissió, hem de remuntar-nos a 1972, any en què vam realitzar-ne la primera, des d’aquell moment fins als nostres dies no hem deixat de celebrar-la. Per a adonar-nos de la importància que en aquell moment va tindre la inclusió de la dita efemèrides dins de la nostra programació fallera, cal matisar el següent:

A València capital l’oficialitat de la celebració es remunta al segle XIV, sota el regnat de Jaume II d’Aragó, mentre que a nivell de la resta de la Comunitat Valenciana no va ser instituïda fins a 1976, any en què el Plenari de parlamentaris la va proclamar “Dia Nacional del País Valencià”. Per tant, cal destacar el nostre avanç en el temps.

La participació de la Falla la Victòria no va quedar circumscrita a la mera celebració anual, per mitjà de la corresponent despertada, balls valencians, castell de focs d’artifici, jocs per als més menuts, etc., sinó que l’any 1988, amb motiu del DCCL Aniversari de la mencionada efemèride, conjuntament amb la Falla el Palleter i davall l’inicial patrocini de l’Excm. Ajuntament de Sagunt, presidit per l’alcalde d’aleshores, José García Felipe, i com a regidor de cultura Vicent Vayà i Pla, vam organitzar els actes commemoratius. Podem presumir que, gràcies a les nostres aportacions i contactes, l’inicial pressupost municipal va quedar multiplicat per tres. El programa va ser extens, desenvolupat al llarg de tres dies, des del 7 al 9 d’octubre, nit d’albades, presa de la fortalesa, feta en l’actual centre cívic, paella gegant per a tres mil persones, etc. D’entre tots els actes volem destacar una cosa que per primera vegada es realitzava a Sagunt, una desfilada de moros i cristians. El matí del 9 d’octubre al Port i a la vesprada a Sagunt, dues comparses mores i dues cristianes van desfilar per les dues vies més importants de la ciutat. Les comparses mores procedien de València, obtingudes gràcies a la gentilesa d’uns amics de RENFE, les dues cristianes estaven formades per fallers de les comissions de la Victòria i Palleter, els cavalls van ser aportats pel nostre gran amic i faller de la nostra comissió, el mai oblidat Matías Navarro Cubell.

Quasi solapades amb el 9 d’octubre comencen les presentacions, donat el nombre actual de comissions, actualment, la seua realització comprén des d’octubre fins a la celebració de la crida, acte que suposa l’inici de la festa fallera i que es troba normalment ubicat en el centre de l’hivern.

Les nostres presentacions han anat canviant no sols amb el transcurs del temps sinó també amb els condicionants de la mateixa comissió, en els temps en què la nostra comissió no era tan nombrosa solíem realitzar números escènics previs a la mateixa presentació, la seua preparació implicava uns moments de treball però al mateix temps de satisfacció en observar els resultats, recorde els muntatges al Teatre de Begonya, la constitució dels telons, generalment realitzats per la mateixa comissió, era de tal naturalesa que necessitaven diverses persones per a poder manipular-los, ben sovint recorríem a fallers de la comissió de Churruca perquè ens ajudaren, després o amb anterioritat, depenent de l’ordre de les presentacions, érem nosaltres qui els ajudàvem a ells. Les vespres de les presentacions representaven moments de treball però al mateix temps reportaven moments alegres que encara hui en dia recordem amb orgull. Amb el temps vam passar del Teatre de Begonya a la Casa de Cultura, en ella les seues condicions van fer variar el plantejament anterior, sempre buscant el benefici del col·lectiu faller es van comprar elements comuns que facilitaren el muntatge i al seu torn compliren els requisits marcats per l’Ajuntament, tot això va transformar la vespra de la presentació, que va quedar pràcticament reduïda a l’adorn de l’escenari, tasca que també hui en dia fa exercitar l’enginy de les diferents comissions per a adequar el lloc als projectes de cada una.

Durant la tardor s’accentua el seguiment sobre la realització dels monuments fallers, en els tallers l’inicial embrió, representat en l’esbós, va prenent forma i igual que l’evolució embrionària en van apareixent les formes característiques, les visites de la comissió són més freqüents i durant aquestes es van perfilant els últims detalls. En algunes desafortunades ocasions hem hagut de torejar el temut bou d’algun artista faller, així va ocórrer l’any 1987 encara que l’envestida es va veure vindre des de lluny i tinguérem temps d’intentar remeiar-la. La depressió del pintor original va poder ser esmenada amb l’aportació d’altres pintors i, encara que la falla no va quedar com estava prevista inicialment, obtinguérem el segon premi d’especial. Pitjor ens va anar el 1992 quan, faltant menys d’un mes per a la plantada, deixàrem de saber de la localització de l’artista faller, però açò, igual que un altre significat esdeveniment, ho deixarem per a l’hivern, per ser en tal estació quan tingueren lloc.

Personalment pense que la tardor és l’estació que aparentment més ràpidament transcorre, els projectes quasi hi queden convertits en realitats, la capacitat de modificar o canviar alguna cosa ja és molt limitada, les presses d’última hora, el fantasma de la falta de temps per a acabar algun projecte, ens fan emetre la famosa frase: “Ens agarrarà el bou”.

A més de tot el que s’ha ressenyat, cal destacar dins d’aquest període els últims retocs en la confecció del llibret, el seu contingut ha d’estar realitzat abans que es presente l’hivern, ja que aleshores és quan deu entrar en la impremta.

El llibret consta d’unes quantes parts perfectament diferenciades, la bàsica és la que conté tot allò relacionat amb la comissió, falleres majors i presidents, complementada amb els esbossos i crítica d’aquests. També cal destacar, i encara més des que els premis van passar a ser econòmicament significatius, l’augment del contingut cultural dels llibres de falla. Aquest canvi, com quasi tots, ha donat lloc a diferents interpretacions, mentre que uns pensen que s’ha perdut la idea inicial del llibret faller, uns altres aplaudeixen la iniciativa opinant que amb ella s’han tret a la llum temes culturals desconeguts per a molts. Finalment una part no menys important del llibre faller és la seua subvenció, per a aconseguir un bon resultat és necessari anivellar el cost amb els ingressos. Un bon equip, que podríem nominar com a comercial, és el que hauria de realitzar tal comesa, un grup de fallers dedicats a obtindre anunciants, entitats que per mitjà de la seua prèvia aparició en el llibre aporten els necessaris ingressos.

Quan la ja agitada tardor toca a la seua fi els esdeveniments fallers, per si ja no en tinguérem prou, es veuen involucrats dins del veí remolí nadalenc, de manera que aquesta època de l’any és com un pont entre la tardor i l’hivern, però no un total relax per a les activitats al casal.

 

L’hivern

 

         El sorteig de Nadal, a més de significar una font d’ingressos per a les diferents comissions per mitjà de la venda de les ja tradicionals participacions de loteria, marca el punt d’eixida de l’última etapa del nostre circuit faller, una etapa que, seguint el símil de competició esportiva, es tradueix en un ràpid esprint cap a la meta final. A l’arribada podem contemplar el resultat de tot un any, l’esforç realitzat per un equip, una comissió, que ha posat la seua il·lusió en un projecte. Però anem per parts, tornem a l’eixida d’aquesta última etapa.

Les presentacions falleres, com ja hem mencionat, transcorren entre la tardor i l’hivern. En el cas que el nostre torn es trobe ubicat dins de l’hivern, la frenètica tasca d’aquesta última etapa encara es veu majorment accentuada. En el cas concret de l’actual exercici, la presentació haurà tingut lloc el 19 de novembre. Per tant, el nostre hivern haurà sigut un poc més suau.

Durant el Nadal el casal s’adequa a les circumstàncies festives. El muntatge del betlem precedeix la visita de la Junta Fallera de Sagunt i dels Reis Mags. Com que la nostra comissió té un gran nombre de xiquets, la visita dels Mags resulta especialment significativa. El casal queda xicotet per a tanta activitat i la innocent alegria dels més menuts és capaç de contagiar-nos a tots.

Sense adonar-nos es consumeix el mes de gener, els caps de setmana  estan ocupats amb les últimes presentacions, jocs de taula, activitats esportives i culturals, etc. La planificació del transport dels monuments es va ultimant i, sense ser-ne conscients, ens trobem immersos dins dels actes comuns organitzats per la Junta Fallera de Sagunt; la crida, la invitació realitzada per la fallera major en què convida tota la gent a unir-se a les nostres festes, hauria de suposar el punt d’inici d’aquestes, però en els últims anys, a causa del sistema emprat i el gran nombre de comissions, s’han hagut d’anteposar algunes nits d’albada.

Una vegada donat el tret d’eixida, els festejos i les activitats falleres transcorren sense cap discontinuïtat, les últimes nits d’albada i cavalcades ens condueixen, quasi sense adonar-nos, a la setmana fallera.

La història de la nostra falla no podria passar per alt les seues cavalcades. Les circumstàncies han anat condicionant-ne el funcionament, quan disposàvem de més espai, és de ressenyar quan el nostre casal es trobava ubicat dins del solar existent a l’avinguda Nou d’Octubre, prop d’on hui es troba la rotonda amb la font d’aigua, l’edifici que constituïa la nostra seu fallera en aquella època no era un altre que l’antic col·legi prefabricat ubicat al Triangle Umbral. Dins d’aquell solar es van realitzar precioses carrosses. També, fruit del treball en equip, es van elaborar costoses disfresses, no tant pel seu preu sinó pel treball necessari per a portar-les a terme. Les carrosses de l’escut de València, barret i guitarra i les disfresses de palmitos i libèl·lules van ser recompensades amb els primers premis. En el present exercici s’ha decidit elaborar les disfresses al casal, un sistema que, si funciona bé, pot comportar una millor convivència fallera.

Arriba la setmana fallera i amb ella l’eclosió final, la precedeixen els transports i últims retocs dels monuments, en açò també hem tingut de tot, la nostra comissió tampoc s’ha alliberat del famós “bou”.

Ja hem fet referència al que va succeir el 1987. En aquella ocasió es va poder solucionar amb prou temps, no així el 1992 quan, a falta de quinze dies per a la plantada, vam rebre la notícia que el nostre artista faller feia més d’un mes que no apareixia pel taller. Eren les tres del matí quan, després d’organitzar-nos adequadament via telèfon, un equip de fallers i falleres partíem cap a Borriana. L’activitat va ser contínua i constant. Hui en dia fins i tot ens preguntem com aquell grup de persones, amb més entusiasme que coneixements, vam poder no sols concloure i muntar a temps el monument, traient materials de llocs impensables, sinó a més obtindre un segon premi de la secció primera.

Un altre esdeveniment digne d’assenyalar va ocórrer el 1997, a poc més d’un mes per al dia de la plantada. La fatal notícia quasi va paralitzar la lògica activitat d’aquells moments. En els tallers fallers, situats als afores de Canet d’en Berenguer, s’havia produït un incendi. Les seues conseqüències havien afectat els monuments de Doctor Palos, Mocador, Vila de Faura i el nostre, el de la nostra volguda Falla la Victòria. El desgraciat succés prompte va ser difós a través dels mitjans de comunicació. La reacció no va tardar a produir-se, nombrosos artistes fallers, tant locals com forans, no van dubtar a oferir alguns dels seus ninots per a compensar d’alguna forma els perduts. Aquests oferiments van ser complementats amb l’esforç i el treball de les diferents comissions locals. Tots units i organitzats, davall un sol objectiu, demostràrem la realitat d’eixa frase que ja és història: “La Junta Fallera som tots”. Així va ser, i el dia 15 de març, gràcies a la solidaritat i a l’esforç del món faller, la totalitat de les comissions van tindre la seua falla al carrer.

Un altre esdeveniment que va afectar directament la nostra comissió va                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           ser el tancament de l’exercici 1998/99 i les seues conseqüències sobre el següent. Davant de l’elevat desquadre i la conseqüent falta de liquiditat per a iniciar el nou exercici, la comissió va decidir prendre mesures restrictives, entre les quals la reducció del pressupost destinat als monuments. Amb aquesta finalitat es va comprar una sola figura amb què rematar la falla de 2000. La resta va ser realitzada i muntada per un reduït grup de fallers, els materials van ser “adquirits” de les formes menys pensables, qualsevol element era factible de ser transformat en part del monument. Recorde amb satisfacció el dia de la plantada, el monument no tenia plans de conjunt, cosa molt normal donada la seua procedència, el seu muntatge només romania en la ment d’algun faller, el resultat, no obstant això, no va ser un altre que una discreta però treballada falla, en la qual no faltava una crítica local important, una vegada més havíem aconseguit salvar la situació, havia triomfat de nou l’esperit faller.

 

Durant la setmana fallera són múltiples les activitats portades a terme, les cercaviles, visites de cortesia, lliuraments de premis, etc., són complementats amb les revetles nocturnes, però no sempre els pressupostos han acompanyat per a poder disposar d’orquestres, ni tan sols de disc-mòbil, en aquelles ocasions vam haver de tornar a tirar mà de l’enginy i ser els mateixos fallers els que amenitzàrem les nits, en realitzar aquest comentari em vénen novament a la memòria els anys de crisi, el tancament de la factoria i les seues immediates conseqüències, durant aquells moments diverses falles van deixar de plantar.  En el cas de la nostra comissió vam decidir continuar avant amb un reduït pressupost, la nostra particular cavalcada va estar íntegrament dirigida a la mort d’un poble, fins i tot recorde que el taüt al·lusiu va ser emprat en la manifestació portada a terme pels fallers el dia de la visita de Lucia a la Gerència d’Alts Forns del Mediterrani, si no recorde malament coincidint amb la visita de cortesia a Gilet i Puçol. Doncs bé, en aquella època la nostra plaça se solia omplir amb gent que venia a veure les nostres actuacions. La veritat siga dita, no hi havia molt on triar.

Una assignatura pendent és la que tenim amb l’ornamentació dels carrers. La realitat és que hui en dia hi ha una gran competència, és molt difícil obtindre un dels tres premis. No obstant l’any que vam realitzar un gran treball, reconegut per una immensa majoria, fins i tot pels membres del mateix jurat, a algú se li va oblidar que participàvem en el dit concurs i els membres del jurat només van contemplar el treball dies després d’haver emés el veredicte.

En la concessió de premis als monuments, els exercicis han sigut dispars, els nostres majors èxits, per ressenyar-ne alguns, han sigut diversos primers premis en primera categoria, tant en majors com en infantils, l’últim de majors el 2010. Quant a la categoria especial, en les nostres esporàdiques participacions, el màxim obtingut ha sigut el primer en infantils, any 1984, i el segon en grans, anys 1972 i 1987.

Si per alguna cosa es destaca la nostra falla és per la seua dedicació a la pólvora, les nostres mascletades i castells tenen un apartat important dins del pressupost. També mereix ser ressenyat el dia del soci, quasi sempre coincident amb el 18 de març. Actualment està basat en un berenar i jocs per als xiquets, antigament consistia en un concurs de paelles, concurs que servia d’excusa per a reunir socis i veïns, prèviament se’ls havia entregat els ingredients amb què elaborar la paella, inclosa la llenya, ingredients que la comissió s’encarregava d’aconseguir de diferents entitats, les taules eren llogades i muntades per la comissió. Del transport es preocupava el nostre enyorat amic Matías Navarro Cubell, durant el dinar la xaranga amenitzava l’acte i en veritat el dia es convertia en una agradable convivència.

També és tradició en la nostra comissió la celebració de l’entrada de la murta, costum molt antic que consisteix a anar deixant caure una espècie de  tapís de murta i plantes aromàtiques pels carrers, una espècie de ritual que ve a significar que les festes estan a punt de començar, acte amb què volem donar pas a la ja imparable i condensada festa fallera, normalment la fem coincidir amb el matí corresponent al dia de la cavalcada.

A la fi arriba l’esperat dia, Sant Josep, la despertada i l’ofrena a la Mare de Déu ocupen el matí, després d’un fugaç dinar comencen els preparatius per a la nit, el fruit del treball de tot l’any ha de complir el seu marcat destí. La primera a sotmetre’s al foc és la falla infantil, la major esperarà el seu torn fins que els bombers, en funció del premi aconseguit, facen la seua aparició i disposen convenientment els seus mitjans, primer el castell de focs d’artifici i després les flames del monument il·luminen la nostra barriada, els plors es mesclen amb els crits d’alegria, mentrestant es van consumint els últims moments de l’exercici, al final només queden les cendres. La comissió ha de deixar el carrer en perfectes condicions perquè l’endemà la normalitat torne a la ciutat, les falles no han acabat, només han marcat un punt d’inflexió entre un exercici i el següent.

 

Autor: Miguel Angel Alegria Almiñana

Vicepresident de Relacions Públiques

Vídeo destacado
Anunciantes