Fem quaranta anys

 

Els inicis

 

         Fa quaranta anys un grup de veïns del jove barri de la Victòria va decidir muntar una falla, la idea sorgia durant les celebracions falleres de març de 1971, cosa molt freqüent atés que l’ambient faller invita a formar-ne part. En aquell moment el barri es trobava en ple creixement urbanístic, com és normal, quan succeeix la mencionada circumstància, les noves vivendes van ser ocupades en gran part per gent jove, amb tota seguretat molts d’ells havien disfrutat dels festejos organitzats per les falles veïnes, fins i tot en les ubicades dins de les seues antigues residències, falles que com Poeta Llombart, Luis Cendoya, Marina, Teodor Llorente, José Antonio, Palmereta, etc., organitzaven els seus actes festius per separat, algunes d’elles fins gestionaven les seues pròpies pistes de ball, pistes que en aquell temps suposaven una considerable font d’ingressos per a la comissió gestora. Pel que sembla, tot el que es va viure durant aquell any i altres anys anteriors va despertar una espècie d’enveja sana en els ocupants del nou barri, raó principal per la qual un reduït grup de persones va decidir programar una reunió. Segons les dades confrontades, resultat de les entrevistes portades a terme amb diversos d’aquells pioners fallers, el moviment va ser encapçalat per Vicente Morales Masiá, Manuel Rosua Sánchez i Tomás Miguel Sanz, als quals prompte es van unir uns altres veïns, tots junts van emprendre, en aquells temps, la tasca gens fàcil de constituir una falla.

Falla 1972

La millor explicació del perquè i de l’esperit amb què va nàixer aquella comissió, la nostra falla, Avinguda de la Victòria i Adjacents, la podem trobar en el contingut del seu primer llibret, escrit per l’inoblidable Rafael Presencia i Pla, la salutació, transcrita tal qual, que diu així:

 

“Un grup d’amants de la festa de les falles, establits en aquesta nova barriada, no podia de cap manera estar absent d’aquest festeig i, a pesar dels avatars que van sorgir en el transcurs de tot un any de treball, van fer possible que una nova falla fera acte de presència.

Molt és el camí que ens toca recórrer per a arribar a una situació òptima, però estem satisfets, perquè, a pesar de tot, la realitat és ben manifesta i el camí està traçat per a anys venidors, en els quals esperem la normalització per a arribar al que es pretén.

Que servisca aquesta salutació perquè la cordialitat i el somriure acudisquen als rostres de cada porteny. Amb aquesta esperança ens donarem per satisfets.

Saludem també, des de les columnes del nostre primer llibret, totes les nostres autoritats, i l’entranyable salutació per als nostres benvolguts socis, així com també el Port de Sagunt en general.

 

A tots, moltes gràcies.”

 

La primera comissió estava presidida per Vicente Morales Masiá, la resta de càrrecs directius van recaure sobre:

Vicepresident:                 Manuel Rosua Sánchez

Secretari:                        Tomás Miguel Sanz

Tresorer:                        Pedro Crespí Martínez

La directiva es completava amb els diferents vocals, entre els quals ja destacava en aquells inicis la presència de dones, circumstància no compartida en la majoria de comissions, tant locals com foranes; en aquella ocasió, tenien càrrec dins de la comissió executiva Ana Rodríguez Castillo i Isabel Ruiz Català.

El primer president infantil va ser Joaquín Casasus Oller. Els càrrecs de falleres majors van recaure en la xiqueta Remedios Miguel Valle i Mari Carmen Quevedo López. Cal destacar la quantitat de reines que en aquells temps apareixien en les distintes comissions, estaven de moda els concursos de bellesa, no cal oblidar que aquests van tindre la seua influència en l’aparició de la considerada primera fallera major de València, l’any 1929, Pepita Samper Bono, la nostra comissió no seria menys i tant en majors com en infantils es contemplaven els càrrecs de: Reina de la Flor, Reina del Foc, Reina de la Música, Reina de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de la Joventut, Reina de la Despertada, Reina del Bunyol i Reina de l’Arròs.

Poc de temps havia passat des de la constitució de la nostra falla quan el  regidor de festes d’aleshores, Luis Cuadau Marco, va expressar les seues intencions d’agrupar les falles dels dos nuclis de població davall una única organització, després de les conversacions prèvies mantingudes amb les diferents comissions va ser programada una reunió a l’Excm. Ajuntament de Sagunt, concretament el dia 2 de juny de 1971, amb la presència dels representants de les falles Palmereta, Luis Cendoya, Avinguda de la Victòria, Santa Anna i Els Màrtirs, La Marina excusava la seua absència, començava a fonamentar-se la base de la nostra Junta Fallera.

El resultat d’aquella reunió no va ser un altre que la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt. En la composició de la nova organització, presidida per Luis Cuadau Marco, es van involucrar totes les falles existents, els fallers de la Victòria, a pesar dels problemes que comporta un inici, no van dubtar a ocupar càrrecs de responsabilitat, càrrecs que van compartir amb els de la seua pròpia comissió, així el seu president, Vicente Morales Masiá, es va responsabilitzar de les tasques de relacions públiques de la Junta, Tomás Miguel Sanz va ser el secretari de les dues organitzacions i Pedro Crespí Martínez va ser tresorer en la falla i vocal en la Junta.

Primers premis de Junta Fallera de Sagunt

Els inicis de la nova comissió no van ser gens senzills, un cúmul de circumstàncies adverses, unit a la lògica inexperiència, van donar com a resultat un tancament d’exercici gens desitjat. El desquadre sobre el pressupost inicial va poder ser anivellat gràcies a les aportacions d’uns quants i a les lògiques i necessàries restriccions aplicades sobre el pressupost de l’exercici següent, entre les mesures preses va destacar la contractació d’una única falla, el monument cobria un lloc intermedi entre la gran i la infantil.

En plantejar-nos la forma de desenvolupar el projecte d’aquest exercici, basat en els quaranta anys d’existència de la nostra falla, l’A. C. Falla la Victòria, vam pensar que un relat cronològic podria resultar monòton i repetitiu, aleshores vam buscar formes alternatives que conjugaren el temps i els esdeveniments, formes que embastaren les diferents fases d’un exercici faller i al seu torn les agruparen buscant algun tipus de similitud. Després d’un dilatat període de temps, durant el qual vaig estar repassant diferents llibrets editats per la nostra comissió, vaig entropessar amb un escrit realitzat per mi fa uns anys, en què es contemplava el naixement de les falles, els inicis estaven fonamentats sobre eixa estesa espècie de culte al foc ubicada dins de la proximitat a un canvi d’estació, situat especialment en la franja mediterrània; en el cas concret de les falles, el pas de l’hivern a la primavera. En rellegir-lo vaig poder comprovar les nombroses similituds que l’exercici faller té amb el cicle estacional. Un exercici faller naix amb l’arribada de la primavera; a l’inici d’aquesta se sol triar el president i formar la comissió, normalment també són nominades les màximes representants falleres. Després d’importants reunions, en les quals s’han establit pressupostos i programes, arriba l’estiu, durant el qual les activitats falleres pateixen un relatiu relaxament; arriba la tardor i amb ella una varietat de contrastos i matisos envolten el món faller, les comissions pareixen despertar-se de la letargia estiuenca, l’activitat torna als casals, va arribant l’hora de reestablir el control, els monuments estan prenent forma i color als tallers, les diferents escenes es van concretant, les comissions tornen a ajustar els seus pressupostos adequant-los a la situació present. Sense quasi adonar-se arriba l’hivern, un aire fred d’incertesa penetra en les diferents executives, les contínues visites als tallers fallers volen assegurar el bon acabat dels monuments, sobre alguns artistes s’albira la possibilitat del temut i denominat, en termes fallers,  “bou”, o siga la no adequada finalització del monument. El transcurs de quasi tot un any ens porta a la plantada, per a molts fallers una nit inoblidable. Una vegada que el monument es troba al carrer, sorgeixen les comparacions amb les altres falles de la teua secció, normalment es procedeix a visitar-les, per descomptat que per a cada comissió la seua falla és la millor. El moment del lliurament de premis mescla alegries i desenganys, la no total conformitat és una cosa normal i natural, com ja hem dit anteriorment, la majoria de fallers continua pensant que la seua falla és la millor. La nit de la Crema és el punt d’inflexió, una espècie d’al·legoria entre la mort i la vida, la fi d’un exercici és consumit per mitjà de les purificadores flames, més entre les pròpies cendres del monument, com aquella famosa au fènix, renaix un nou cicle faller, la llum del dia, el perfum de les flors són la clara evidència de la veïna primavera.

Ofrenda 1973

Tot el que s’ha relatat fins a aquest moment m’ha induït a canalitzar el meu relat sobre els quaranta anys de la nostra existència agrupant els principals esdeveniments dins de les diferents estacions, espere que el resultat siga del gust dels lectors.

 

La primavera

 

         Com ja hem comentat en la introducció, la primavera està lligada, sobretot poèticament, a l’eclosió de la naturalesa, en ella els nostres camps s’omplin de llum i color, està tan unida al sentit de vida que fins ben sovint solem escoltar: “té tantes primaveres”, encara que la seua data de naixement no es trobe ubicada dins de la dita estació, generalment esta expressió sol estar referida a una jove i bella senyoreta, afirmació que demostra la relació de la primavera amb la bellesa; doncs bé, igual que la naturalesa les falles comencen a germinar amb l’entrada de la primavera, partint de les encara fumejants cendres, com si d’un immillorable adob es tractara, comença el naixement d’un nou any faller.

La nostra inicial primavera se situa dins d’aquell ja llunyà any 1971, en ella els pioners de la nostra falla es van llançar a la gens senzilla tasca de fundar una comissió fallera, els inicis guarden prou similitud amb el títol de la primera falla, “Diableries”, ja que van ser verdaderes diableries les que van haver de realitzar per a traure aquell exercici avant.

El naixement de la primavera no sempre va comportar una nova comissió a la nostra barriada, per diferents raons, durant els exercicis 1976/77, 1977/78 i 2004/2005, la nostra falla va deixar de plantar-se, puc assegurar-vos que una espècie de nostàlgia em va acompanyar durant les setmanes falleres corresponents a eixos períodes, pense que no era l’únic que tenia eixa sensació, el barri no era el mateix i, encara que en altres llocs de la població continuava notant-se l’inconfusible olor de les traques i escoltant-se la dolça música de les cercaviles, a la nostra plaça faltava alguna cosa.

La constitució de cada comissió segueix un protocol quasi invariable, amb xicotets matisos en cada una de les barriades, la secretària de la comissió anterior és la que té la potestat de convocar l’elecció del nou president/a, el temps de permanència del dit nomenament sol ser d’un any, encara que també hi ha diferents variants. Amb l’elecció del cap visible de la gestora s’ha donat el primer pas, ara serà ell qui designe la seua comissió executiva.

Els diferents presidents i falleres majors que han estat al capdavant de l’A. C. Falla la Victòria són els següents:

 

  EXERCICI                         PRESIDENT                                        FALLERA MAJOR

 

1971/72                              VICENTE MORALES MASIA                           MARI  CARMEN  QUEVEDO LÓPEZ          

1972/73                                TOMAS MIGUEL SANZ  

1973/74                                TOMAS MIGUEL SANZ                  ROSARIO MARUGAN

1974/75                                TOMAS MIGUEL SANZ                  MARÍA AMPARO BOIGUES RIBES

1975/76                                VICENTE BRU LACOBA                MARÍA PILAR PLUMED GRÀCIA

1978/79                                VICENTE BRU LACOBA                MARI CELI LÓPEZ LÁZARO

1979/80                                J. VICENTE ANDRÉS MARTÍNEZ                ANA MARÍA ROGER PINO

1980/81                                JOSÉ LACOBA GIMÉNEZ                              MARÍA PILAR MARTÍNEZ MARIN

1981/82                                JOSÉ LACOBA GIMÉNEZ                              MARÍA PILAR VILA MARIN

1982/83                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               MARI CARMEN SOTO RAMOS

1983/84                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               ANA MARÍA ALEGRIA SOTO

1984/85                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA      M. CARMEN CORONADO ADELANTADO

1985/86                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               CATALINA SOTO MARTÍNEZ

1986/87                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               ANA MARÍA ALEGRIA SOTO

1987/88                                RAFAEL VEDRIEL ARIBAS                           ANA MARÍA ROGER PINO

1988/89                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               ISABEL ARNAU CARRALERO

1989/90                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               MARÍ CARMEN SOTO RAMOS

1990/91                                MIGUEL A. ALEGRIA ALMIÑANA               MARÍA ANTONIA ALEGRIA SOTO

1991/92                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES  LIDIA MARÍA GARCÍA ARROITIA

1992/93                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS               MARÍA PILAR ORTIZ GALLART

1993/94                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS               SORAYA NAVARRO MOYA

1994/95                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS               GUADALUPE NAVARRO MOYA

1995/96                                JOSÉ MARÍA GUERRA NICOLÁS               SILVIA NAVARRO MOYA

1996/97                                ANTONIO HERNÁNDEZ MUÑOZ                TERESA FERNÁNDEZ LLOPIS

1997/98                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES  TERESA FERNANDEZ LLOPIS

1998/99                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES  ANA SANTIBAÑEZ PÉREZ

1999/00                                MILLAN FERNÁNDEZ ADOVES  SANDRA NAVARRO MOYA

2000/01                                ALEJANDRO MONZÓ CONCEPCIÓN       GUADALUPE NAVARRO MOYA

2001/02                                CARLOS VERDEJO GIL                 BELINDA GUERRA GARCIA

2002/03                                CARLOS VERDEJO GIL                 CARMEN SÁNCHEZ PERPIÑA

2003/04                                CARLOS VERDEJO GIL                 CARMEN RIOS SÁNCHEZ

2005/06                                JOSÉ JESÚS FERNÁNDEZ ÁLVAREZ        TANIA ZACARIAS GUTIÉRREZ

2006/07                                JOSÉ JESÚS FERNÁNDEZ ÁLVAREZ        SARA SAGÜESA EDO

2007/08                                JUAN MAS JURADO                                       MAYTE HERNÁNDEZ AGÜE

2008/09                                JUAN MAS JURADO                                       NADIA SOLANAS MORENO

2009/10                                JUAN MAS JURADO                                       PATRICIA MUÑOZ MEDINA

2010/11                                MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN    ANA ALICIA BATAN GONZÁLEZ

2011/12                                MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN    LAURA PASTOR GONZÁLEZ

 

Una vegada triat el president i constituïda la comissió, el següent pas sol ser fixar un pressupost, tasca gens senzilla perquè la seua confecció està subjecta a múltiples variables, les principals són el nombre de fallers i el de socis, la resta d’ingressos, socis d’honor, premis, etc., complementa el pressupost d’ingressos, i en funció d’aquest es realitza el pressupost de despeses, les més importants solen ser les corresponents als monuments, orquestres i pólvora.

La següent convocatòria sol correspondre’s amb l’elecció de les falleres majors i president infantil. Com es podrà comprovar en les relacions que apareixen a continuació els més menuts no sempre han estat representats pel president i la fallera major infantil, fins i tot en alguns exercicis només hi ha hagut representació major:

 

EXERCICI            FALLERA MAJOR INFANTIL                        PRESIDENT INFANTIL                                 

 

1971/72                                REMEDIOS MIGUEL VALLE                          JOAQUIN CASASUS OLLER                       

1972/73                                Mª MERCEDES VILA MARIN                       JUAN CARLOS MIGUEL VALLE

1973/74                                Mª VENTURA MARTÍNEZ LÓPEZ                ANTONIO PÉREZ GONZÁLEZ  

1974/75                                Mª AURORA LARA FERNÁNDEZ                MANUEL ZORIO BAZATAQUI

1975/76                                ROSA AMÈLIA SUÁREZ RAMOS                MANUEL RUIZ MENGOD

1978/79                                MARIOLA PÉREZ CAYUELA                        ALBERTO J. LACOBA VILA

1979/80                                LOURDES RUIZ JAREÑO                              JOSÉ MANUEL LACOBA VILA

1980/81                                ISABEL PÉREZ CAYUELA                             CESAR BLACH JURADO

1981/82                                MARÍA JOSÉ ANDRÉS SOTO                      JAVIER FERNÁNDEZ ADELANTADO

1982/83                                CRISTINA MEDINA CALABUIG   CARLOS VILLARROYA FERNÁNDEZ

1983/84                                MARI CARMEN SAFONT RICHARTE        JULIO VILLARROYA FERNÁNDEZ

1984/85                                MARÍA ANTONIA ALEGRIA SOTO            JOSÉ ANTONIO AUZELO PÉREZ

1985/86                                ROSANA HERMOSILLA PALMERO          MIGUEL ÁNGEL AUCEJO PÉREZ

1986/87                                MARÍA JOSÉ ANDRÉS SOTO                      MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA SOTO

1987/88                                MARÍA TERESA HERNÁNDEZ AGÜE         ANDRÉS ARMERO PÉREZ

1988/89                                LORENA ANDRÉS SOTO                              VÍCTOR MANUEL MESA BURGOS

1989/90                                PATRICIA CALVO CORTÉS                         ANDRÉS ARMERO PÉREZ

1990/91                                TERESA FERNÁNDEZ LLOPIS     JAVIER PÉREZ ORTIZ

1991/92                                ENMA MÁÑEZ LÓPEZ                    IVAN GUERRA GARCIA

1992/93                                MARTA LÓPEZ ARNAU                 ADRIAN RAMÍREZ MARTÍNEZ

1993/94                                SANDRA NAVARRO MOYA                         JOSÉ LUIS LÓPEZ NAVARRO

1994/95                                MARÍA PILAR GÓMEZ SAMPEDRO          JOSÉ V. FERNÁNDEZ FLETES

1995/96                                NADIA SOLANAS MORENO                        JOSÉ V. FERNÁNDEZ FLETES

1996/97                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ                             ISAAC MAS PRADES

1997/98                                LARA PILAR PÉREZ ROGER                        ALEJANDRO MONZÓ GÁZQUEZ

1998/99                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ

1999/00                                CARMEN RIOS SÁNCHEZ                             JOSÉ LUIS LÓPEZ NAVARRO

2005/06                                IRENE ALCAINA MARTÍNEZ                        VÍCTOR M. FERNÁNDEZ LLOPIS

2006/07                                MARÍA PÉREZ ROCA                                     VÍCTOR M. FERNÁNDEZ LLOPIS

2007/08                                CLAUDIA LÓPEZ ROSUA                              CARLOS PINILLA PASCUAL

2008/09                                LAURA VERDEJO MARTOS                         RAIMOS GRAMAGE ASENSI

2009/10                                MARÍA JESÚS MUÑOZ MEDINA ADRIÁN QUINTANILLA BRONCHUD

2010/11                                YAEL FRAJ RODA                                           PAU GIL GIL

2011/12                                ARIADNA MÉNDEZ ARGUDO                      DIEGO SEGOVIA PASTOR

 

El món infantil és una part important dins de la falla, la comissió en què escassegen els xiquets no té assegurat el seu futur, raó més que suficient perquè les comissions realitzen un programa d’acord amb les necessitats dels més xicotets. En els nostres inicis, quan la televisió, els ordinadors i els videojocs encara no s’havien convertit en una necessitat juvenil, solíem realitzar, durant la vesprada dels divendres o els dissabtes, projeccions cinematogràfiques al casal per als més menuts. Certament allò funcionava molt bé, però ja dic, eren altres temps i els mitjans d’entreteniment molt diferents.

Una vegada constituïda la comissió i el pressupost més o menys canalitzat, tasca, aquesta última, gens senzilla, perquè les visions sobre les preferències en una falla són molt dispars, la meua particular visió es recolza en el canvi experimentat en la forma de viure de hui en dia, sens dubte ha influït substancialment en el sentiment faller, les tendències materialistes poden fer perillar els costums tradicionals i culturals. De fet algunes comissions ja han desviat aquest sentiment aproximant-se a un altre tipus d’agrupacions creades amb un sentit de major diversió, sempre al meu entendre, aquestes persones haurien d’integrar-se en les mencionades manifestacions i no en les falles, la raó d’existir de les falles, la vinculació al seu origen, ha de marcar unes preferències encaminades no sols a mantindre sinó fins i tot a recobrar el sentit tradicional i cultural, per això els monuments són importants, però no ho són menys altres tradicions, grups de ball, actes culturals, com ara l’entrada de la murta, el cant de l’estoreta, etc., tradicions que haurien de figurar en els programes fallers i per tant formar part del seu pressupost. Per sort, en la nostra falla s’han mantingut més o menys vives, ja parlarem d’elles en la seua estació corresponent.

Les nostres primaveres han anat patint comptades variacions, pense que és un fenomen comú en totes les comissions, en funció de les pujades i baixades han estat els nostres pressupostos i relacionats amb ells els nostres monuments i programes fallers.

Ja que en aquesta estació és quan es tantegen els monuments, parlarem dels moments més destacats de la seua contracció.

Com tot començament el nostre va ser difícil i treballat, en conseqüència els nostres monuments van ser modestos, però realitzats a base d’esforç i afecte, la veritat és que durant la primera etapa no arribàrem a arrancar del tot, la conseqüència va ser que després de cinc anys en equilibri inestable arribàrem a la primavera de 1976, en ella els condicionants no van ser els ideals i la falla no va trobar llavors ni adob suficient amb què tornar a florir.

Després de dos anys en blanc, en la primavera de 1978 va retornar l’alegria al barri, pense que dos anys havien donat temps per a pensar i meditar els errors anteriors, al mateix temps les noves idees no eren millors ni pitjors però si diferents, l’escassetat de mitjans ens va portar a compartir o, millor dit, a disposar del local de l’Associació de Veïns la Victòria per a realitzar les funcions de casal, al seu torn també vam col·laborar amb ells i altres associacions a organitzar actes per al poble, fent-nos càrrec de funcions físiques que aportaven beneficis no sols a la falla sinó que al seu torn es revertien a subvencionar, al llarg de l’any, diversos actes com ara cucanyes, teatre, castells de foc, espectacles infantils, etc.

Aquesta etapa va durar tres anys, fins que –no entrarem en el perquè– els ingressos van arribar a ser inferiors a les despeses, de manera que les mateixes persones que havien estat treballant en el projecte van ser les que van haver de buscar el mètode amb què quadrar l’exercici.

Quan de nou vam intentar l’arrancada es va produir la crisi econòmica i el tancament de la siderúrgia local, durant uns anys intentàrem aguantar modestament, i ho aconseguírem amb el gran esforç de fallers i veïns, el sentit d’unió va ser el causant del nostre manteniment; en no poder contractar actuacions, les vam substituir amb la participació dels mateixos fallers, com se sol dir, la necessitat va aguditzar l’enginy.

Una vegada superada la difícil etapa del tancament, la nostra comissió va començar l’arrancada i només uns xicotets clots van entorpir-ne el camí. El primer va tindre lloc en la primavera de 1999, potser fóra la influència de l’efecte 2000, però en la mencionada primavera ens trobàrem sense recursos econòmics. La solució adoptada va ser semblant a l’aplicada en la depressió de la crisi i, és més, decidírem realitzar la falla nosaltres mateixos. No vull esmentar els noms d’aquells FALLERS –sí, amb majúscules–, perquè no en vam ser molts, i alguns molt acostats, però vam salvar l’any i vam deixar una base per al següent. El següent clot se situa en la primavera de 2004, encara que més que clot el podríem definir com una glopada d’oxigen, un any dedicat a oxigenar la terra a fi que amb l’arribada de la nova primavera la llavor germinara, com així va ser, des d’aquell moment i fins als nostres dies, cada primavera ha portat una renovada comissió, esperem que així continue per sempre i puguem veure florir moltes més primaveres.

Vídeo destacado
Anunciantes